dissabte, 6 de desembre del 2014

Un dia geniaal!! Es com hem de catalogar el dia d'avui , es pot dir ximpleria bojeriaaa pero creieume ke ens ha servit per pasar a l'historia com a dia fred i mooolt fredd. Hem sortit de santa Coloma a les vuit del matì direccio Anglès per agafar carril bici fins Olot on teniem previst dinar pero els calculs ens han funcionat i hem arribat anticipats i hem procedit a seguir i dinar mes endavant. Hem iniciat la pujada la qual ha començat amb fang i fred pero res ens pararia. Carregar piles menjar arros entrepà i seguir pujant fins a coll de Santigosa on s'ha fer dur per portar un ritme lent pero impossible de millorar les cames ja estaven carregades. Coll de Santigossa per fi a les 4 de la tarda ara toca baixar dir. Sant Joan de les Abadesses la qual cosa hem arribat literalment congelats l'aire de baixada era fred i calant dins els ossos. En arribar a Sant Joan hem entrat al primer Bar i un cacaolat calent ha entrat sense sentir res pero era el k demanava el còs escalfoor. 10 km i perfi Ripoll amb 97 km i enfangats hem entrat a l'hostal on farem nit per tàl de iniciar camì per retornar demà càp a Santa coloma una pizza acabarà de fer un dia genial i molt divertit només em keda dir gracies David de nou hem fet un bon equip en akest càs un ekip fred pero amb ganes. Naniiiiit

dilluns, 25 d’agost del 2014

Diumenge Finisterre

Ganees moltes ganees, avui al despertar era el neguit ke teniem dins erem conscients del dia d'avui, significaba un punt i a part in punt d'inflexio, culminar un repte una forma de gaudir, un resset a la ment, renovar energies.... Son mil i un els estimuls els quals tots aquests dies hem pogut sentir. El fred es timid de bon matì pero ens rodeja i el sol fà el que pot, sortim de Negreira a les vuit i agafem camì on de seguida en introdueix en frundossos boscos verds i humits, imatges d'encant i inclinacions notables. El pàs ha estat lent pero seguit degut a sequeles acomulades en el cambi d'en Josep, hem adequat un ritme correcte per estàr comodes i gaudir sense patir. Hem passat el matì amb cambis de altura continuats i on la distancia entre pobles era llarga impedint poder esmorzar i allargar l'hora de posar aliment al còs. Dalt un dels cims hem començat a visualitzar el mar Atlàntic i on el pessigolleig dins cada poro de la pell s'ha fét notar de valent i hem oblidat la calor que feia avui. Ens hem aturat a Cee a dinar un còp gaudiem de les vistes al mar ke tants i tants dies hem somiat, eren 15 km el k ens faltaven uns kilometres per gaudir somiar i percebre amb energia. El teniem lluny era la primera imatge rebuda per la nostre retina era ell era el ke voliem, el far el nostre punt per marcar ke hem complert l'objectiu marcat. Cada pedalada era un boci d'engoixa per tindre ke acabar una gràn historia d'altre banda un respir de trankilitat en relaxar el còs despres de tants dies a peu den canyo. Fent valoracions hem d'estar molt contents per el k hem assolit els numeros crec ke sòn molt bons 1.450 km 17 dies pedalant un promitg diari de 90 km 103 hores pedalares i un promitg de 12 hores batallant per seguir..... D'alt al far a les 17:37 on l'emocio ha explotat les llagrimes ens han devilitat i una gràn abreçada ena ha empès a seguir lluitant perke sabem ke hem fét una fita complicada i dificil imaginar. Hem creuat un païs moltisimes comarques provincies pobles ciutats, hem rigut moltissim hem patit una mikona i tot aixo per? Dons per gaudir d'akestes llagrimes de feliçitat. Hem estat moltissims els qui hem fet això tenim clàr ke hem possat molt esforç en complir akest somni en seguir endavant moments que podriem haber defellit i aturar el somni pero tot això forma part d'aquesta historia i no hi ha foto possible per captar akest moment. Tot agraiment és ara simple i rutinari pero de debò moltissimes gràcies de cor a tothom per estar aki dedicant part del vostre temps en seguirnos escriurens comentar animar estimular..... De debo moltissimes gràcies per ser amb nosaltres tot el k digui serà poc. Somiarem i seguirem pensant perke si algo tenim clàr es la dificultat digualar tot això, pero no deixem mai de somiar molt bona nit campions!!!!

dissabte, 23 d’agost del 2014

Dissabte 23

Molt boneeeeesss!!!! Deixeu-me dir ke avui hem trencat un primer bocì de la nostre aventura, avui a la una del migdia hem fet entrada a la plaça de la catedral de Santiago hem viscut sentit .... El pessigolleix inebitable algo intern molt intern una sensacio traidora incomprencible incoerent... estem fent el que ens agrada i ens sentim valents i feliços i en arribar en akestes fites et sents simple devil senzill.. On akella llagrima akell nus a la gola et fà petit. Hem gaudit de l'ambient hem estàt dins d'ell i hem empress camì barri vell per seguir creuant la ciutat ja que hem de ser conscients ke la nostre festa , i ara vos informare d'una primicia i vull comunicar ke avui hem pogut avançar 20 km passat Santiago i ens veiem valents per fer l'ultim atàc demà. 70 km ens separen de un somni un repte una il.lucio una aventura un punt i a part una historia grabada dins nostre .... I tot i alguns problemes mecanics ke ens han sortit avui, les ganes podran més. La posta de sol es el nostre objectiu allà culminarà molts sentiments i començarem a processar el ke fins ara ha estat inprocessable dins la nostre ment,gaudiuu de tot i somieu per fer reals els somnis i penseu ke tot es possible. Ptonsss.

divendres, 22 d’agost del 2014

Divendres 22

Boneees!!!! Al obrir les finestres tots els llums d'alerts han activat senyal, boira humitat... Hem pensat vaa aixo és Galiciaa i hem esmorzat uns bollos i xocolata per posar algo a l'estomac i fer els primers kilometres. Fa dies la meva ment ha d'estar en alerta i fer comprobacions periodikes visuals a la suspencio de davant, tinc la bombona dreta la ke conté l'oli de la forkilla amb els retens tocats i perd oli, no es molt important si aguanta akest ritme i a Finisterre ke vaaa pero quan ets conscient has dextremar les precaucions quan ets coneixador. Avui ha estat una etapa gallega, vull dir ke galicia te quelcom especial fent el camino, quan venint de terres lleonesses relativent planeres i suaus aki es el contrari estas pujant per tornar a baixar estas girant per tornar a girar. Paissatge?? Brutal que podem dir d'una terra verda on el metode tradicional es viu, on la pagessia es modus vivendi per molta gent d'una edat. Quan anys passaran per perdre akesta imatge ke fà de Galicia una terra diferent? Kina generacio perdra les arrels? Sincerament no ho veig llunyà i em sàp greu ke la raça humana sigui capaç de destruir arrels on generacions pasades han fer creixer àvis, fills, nets.... Som evolucio i hem de mirar sempre endavant el darrera és per recordar certament però on hem de trencar les arrels??. Avui 85 km han passat molta part per pista esfaltada i creuant poblets d'un encant i una sencillesa brutals, on sents el pasat on revius llibres llegits com poden ser iacobus, peregrination de la gràn Matilde assensi vaig tenir la sòrt de poder gaudir d'akestes histories impresses en paper gràcies a la meva gràn amiga, Sara va ferme coneixedor de part d'un camì ocult en imaginacio on el poble k hem creuat avui Portmarin surt molt reflexat en ells i no sòn lectures per oblidar quan ets tù el qui fa de cabeller i lluitador del camì. Hem tingut sol tot el dia un clima genial i hem sopat pop a la gallega a casa Ezequiel un gràn lloc on tenen clàr ke fer amb el pop. Melide ens acull i ens deixara repossar en les seves mans i demà surtirem a conquistar Santiago ke el tenim a 50 km i sereu oi?? Tot i arribarem ok? Un ptoo i molt bona niiit!!! Regaleu somriures

dijous, 21 d’agost del 2014

Dijous 21 /2

De nou ha publicat malament, dons els nens m'han fet riure de valent i hem iniciat la baixadaaaa velocitats altes i unes vistes brutals d'una Galicia verda i montanyosa. Arribem a Triacastela a les cinc de la tarda i avui amb 75 km ja en tenim pròu, començem a notar l'apropement a Santiago i dels quatre albergs del poble tot està plè i preguntem en una penssio preu i tàl .. I avui dormirem en la nostre habitacio trankilets. Noietsss gaudiuuu molt perque nosaltres no deixem de gaudir cada gota de suor i cada pedalada un ptonaasss gallegggg.

Dijous 21

Podem cridaar alt i clar!!! Boneees Galiciaaaaa!! Avui hem deixat terres Leonesses per començar a trepitjar l'ultima de les provincies ke ens keda en akesta aventura. Hem obert la porta molt suaument i hem entrat sense fer soroll. Ocebeiro un port de 1300 mts els quals tot i el paissatge trenca la respiracìo i trenca el ritme de pedalada, uns 15 km de pujada trinxant per unes cames les quals aguanten i segeueixen sense rendir-se. A la una de la tarda arribem i ens hem guanyat el plat tipic i més conegut dakesta terra ... Siiii!! Vinga tres de pop a la gallegaaa. Hem repres el ritme de pedalada i hem sellat credencials i encara ens toca el purto do poio buuufff kina mandra, els nens tenen ganes de jugar i els començo a veure lluny estàn fent merits per tenir el premi de la muntanya jiji i clàr jo a la meva i en arribar a dalt no podia ser altre forma estan pagant en escreix el seu joc.. el sr. Miquel ha deixat tota l'artilleria en el joc i en Josep el trobo rient al veure com es capaç d'incitar a jugar i