Diumenge Finisterre

Ganees moltes ganees, avui al despertar era el neguit ke teniem dins erem conscients del dia d'avui, significaba un punt i a part in punt d'inflexio, culminar un repte una forma de gaudir, un resset a la ment, renovar energies.... Son mil i un els estimuls els quals tots aquests dies hem pogut sentir. El fred es timid de bon matì pero ens rodeja i el sol fà el que pot, sortim de Negreira a les vuit i agafem camì on de seguida en introdueix en frundossos boscos verds i humits, imatges d'encant i inclinacions notables. El pàs ha estat lent pero seguit degut a sequeles acomulades en el cambi d'en Josep, hem adequat un ritme correcte per estàr comodes i gaudir sense patir. Hem passat el matì amb cambis de altura continuats i on la distancia entre pobles era llarga impedint poder esmorzar i allargar l'hora de posar aliment al còs. Dalt un dels cims hem començat a visualitzar el mar Atlàntic i on el pessigolleig dins cada poro de la pell s'ha fét notar de valent i hem oblidat la calor que feia avui. Ens hem aturat a Cee a dinar un còp gaudiem de les vistes al mar ke tants i tants dies hem somiat, eren 15 km el k ens faltaven uns kilometres per gaudir somiar i percebre amb energia. El teniem lluny era la primera imatge rebuda per la nostre retina era ell era el ke voliem, el far el nostre punt per marcar ke hem complert l'objectiu marcat. Cada pedalada era un boci d'engoixa per tindre ke acabar una gràn historia d'altre banda un respir de trankilitat en relaxar el còs despres de tants dies a peu den canyo. Fent valoracions hem d'estar molt contents per el k hem assolit els numeros crec ke sòn molt bons 1.450 km 17 dies pedalant un promitg diari de 90 km 103 hores pedalares i un promitg de 12 hores batallant per seguir..... D'alt al far a les 17:37 on l'emocio ha explotat les llagrimes ens han devilitat i una gràn abreçada ena ha empès a seguir lluitant perke sabem ke hem fét una fita complicada i dificil imaginar. Hem creuat un païs moltisimes comarques provincies pobles ciutats, hem rigut moltissim hem patit una mikona i tot aixo per? Dons per gaudir d'akestes llagrimes de feliçitat. Hem estat moltissims els qui hem fet això tenim clàr ke hem possat molt esforç en complir akest somni en seguir endavant moments que podriem haber defellit i aturar el somni pero tot això forma part d'aquesta historia i no hi ha foto possible per captar akest moment. Tot agraiment és ara simple i rutinari pero de debò moltissimes gràcies de cor a tothom per estar aki dedicant part del vostre temps en seguirnos escriurens comentar animar estimular..... De debo moltissimes gràcies per ser amb nosaltres tot el k digui serà poc. Somiarem i seguirem pensant perke si algo tenim clàr es la dificultat digualar tot això, pero no deixem mai de somiar molt bona nit campions!!!!