Aquesta tarda què puc dir? Que ha estat genial?? He fet 20 km molt i molt tranquilet, com estic fent des del dia que vaig sortir.
Avui he començat a patir els problemes de la multitud de persones fent el camí. Quan he arribat a un alberg, hem parat jo i una peugrina alhora i resulta que hem fet complet justissim. Al veure això ens ha fet gràcia i hem començat a parlar i com que jo i el portugués no ens coneixem, ha estat una mica conversa d'indis. Un cop més vull reflexar que aqui la gent estem disposats a una bonica convivència de conversa, nous coneixements i intercanvi de moltissima tolerància.
"És mirant l'horitzó que em sento viu!"
Un petonàs i aquella abraçada als meus angels energètics T&P muaaakkk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada