dimecres, 13 d’agost del 2014

Dimecres 13

Bona niit familyyyy!!! Intentare fér un resum del dia d'avui ón i sér un més ha estàt molt diferent. Vam sortir sapiguen el prèu a pagar en tot això pero avui ha estat tàl i com hem estàt comentant els tres ha sigùt un petit infern. Ens hem despertat amb el Cierzo enfurismat i mostran-nos ke no tindria clemensia de ningù, el responsable de la pensio òn hem passat la nit a Candasnos ens a avisat del ke tindriem i certament ho ha enganxat, les primeres pedalades mostraben kina partida tocaba jugar avui i de seguida hem reorganitzat plàns. En dues hores ens hem aturat a esmorzar a Bujaraloz plè pulmò de Monegros i hem estàt capaços de fer vint kilometres en dues hores un promitg ke trecava l'idea dasdolir passar nit a Saragoza tàl i com era una posibilitat jà ke teniem 100 km de distància. Nubols de pòls càp a nosaltres colpejant-nos la pell omplint la boca a particules poc comestiples i deixant els ulls irritats tot i tenir proteccìo per les ulleres, fer una pedalada era una lluita contra la mare natura, les baixades eren pujades i el clima ens traia degut al sol ke ens fregia i el vent ke enganyaba la ment sense notar càp tipùs d temperatura a la pell una combinacìo la qual la ment ha d'estàr trankila i ser conscients al joc ke juguem, un repte assumible pero alt, podem ferho pero amb seny i una retirada a temps es una victoria i pasarem nit a Fuentes de Ebro i tankem el dia amb 80 km. I amb moltes ganes de seguir. Buskarem les nostres rialles i marcarém el pàs per seguir endabant!!!!. Moltes gràcies a tots els ki estèu aki ke sòm consciens sòu bastants i cada missatge d'anims es akella pedalada la quàl ens apropa un xic més i tots els ki llegiu akestes paraules amb ganes d ke complim el nostre somnì moltes gràcies!!!. Bona niit un ptonàs.

2 comentaris:

  1. Bona nit companys, el dia a sigut dur (d’acord molc dur) però vosaltres podeu per lo que he legit tot hems pensàvem que passareu la nit en Zaragoza, però el promig encara es mol bo vinga endavant que vosaltres podeu. De mica en mica se emplena la pisa i aquesta ja te una quarta part, jijijijiji.

    ResponElimina
  2. Ostres triada, quina aventura!!! I jo pensava que l'etapa de Montserrat seria la més dura.
    De totes formes el desert no us està decepcionant, oi?, això crec que és important, us està fent créixer com a grup i com a "caminants". us fa sentir ¨el camí¨.
    Apa triada, endavant amb el programa, que sous unes màquines!!!

    ResponElimina