Un dia que certament no ha estat gaire del meu gust, jo cada vegada soc mes de poques aglomeracions i de tranquilitat, avui el dia a començat aixì pero era conscient ke es complicaria al cap de 30 km i tal dit tal fet, l'entrada a saragoza ha estat molt agradable i fins i tot divertida, uns km abans davant meu he vist el ke no estic acostumat he trobat un peugrì si senyors el primer peugrì en moviment, moxila, petxina, bastò una bonica imatge.... al pasar per el seu costat no he pogut resistir i he disminuit la marxa fins ke he percebut la seva intenciò d'aturar el pas i hem aturat la maquinaria i hem establert converça. De polòniaaaa si senyors un home ke està fent el camì desde Polònia, i els meus 1200 km semblen una proessa?? kedes petit al veure això, m'ha explicat ke en tres messos te intenciò de fer-ho i poso dessitg perke aixì sigui, endavantt. Un cop dins la ciutat tot canvia, cotxes, pas ocupat per la gent, poc respecta per els biciclistes tot i ke tenen uns carrils bici accepcionals les massificacions no son per mi. Tenia clar ke havia arribat a un lloc especial un lloc amb records i vull dedicar l'etapa i una forta abreçada a uns grans amics ke van trepitjar Monegros i saragoza amb mi Pewel-Jony sou dins meu i vos dessitjo el millor de la força inponent ke porta Monegros.
Ho he tingut clarissim, en Jordi s'asenta davant el Pilar i es pren una orxata i si senyors ha caigut un relax i una orxatica jijiji. Semafors vermell, claxon, desorientaciò, para arrenca gggrrr, i jo que de nerviòs tenia clar ke ni parlar-ne anar fent, es graciòs la gent com set keda mirant tot l'equip ke m'acompanya no se si senten pena ho alegria pero realment sem enfoot soc feliç i faig el ke magrada. Ja torno a rodaar dir a Alagòn i gaudin del paisatge i deixant endarrera el caos fe ciutat m'he aturat sota un pont he obert la bossa i a dinaar tenia pa i un paquet de xoriç mmm bonissim i del mes agradable i per postres dos pastissets d'akets industrials ke no son pas el millor pero han estat geniaals. Foto aki foto allà i a les 15:30 h arribada a destì, tenia clar paraba aki la calor m'estava trinxant, he entrat al poble i he agafat una habitaciò a un hostal on el gerent es català i ja vos podeu imaginar el meu accent castellà perke hagui establert converça en català jijiji hem comentat ke quan ets lluny de casa t'agrada sentir el teu idioma. Dutxa i migdiadaa guanyada a pols, ara em posare eleganticoo amb vestidet de festa i a fer turismee per el poblet ke te bona pinta. Vingaa xikets gaudiu, aprofiteu, i aprécieu la vida ke es genial. Deeewww
Jorgi soc la Pewel, t'estic seguint, si vols que et vingui a buscar vinc ara mateix!!! No tens por per aquests mons de deu tot sol??? Veig que fas amistats, un polac, un... sempre un... a veure quan és una....JEJEJE
ResponEliminaVeig que portes el teu objectiu molt bé, i encara veig que t'enrecordes de nosaltres. Segueix endavant amb aquesta força i aquests ànims.
Un petonàs.
En Jordi Jr. pregunta si era bona l'orxata? i en Pau diu: "mira el tiet". Si senyor! Aquest és el nostre Jordi, sempre té clar allà on ha d'anar (ja ho veus: fa hores que deixes la teva terra i vas a petar a "casa" d'un català). Desitgem que continuis gaudint com fins ara!
ResponEliminaUN PETONICO, O NO, MILLOR, MILIONS DE PETONICOS!!!!!!
Eis maco!! ets un campió, m'alegra molt veure que estas content pero a veure si t'enrecordes de les amigues i entre orxata.....polacs...i recepcionistes catalans.....tens temps per portar un regalet!! jajajaa apa un petonas
ResponEliminaJordi ets un crack. No cal q et digui q disfrutis perque veig q ho estas fent. Anims trempat ja has passat el pitjor. I si has passat el pitjor xiulant ara no queda res!!!!
ResponEliminaUna abraçada
David