Sense cap ganes però ho tenia ke fer, no hagués costat gents arribar de treballar i quedar-me a casa reposant, fent el que em demana el cós, però i la ment? dons tot el contrari la ment insistia en sortir distreure'm respirar i suar entre arbres i un cop més ha guanyat la ment he berenat i he agafat la noieta i vinga a passejar. Tenia el ritme cardíac alt i tota petita pujada se'm feia eterna i m'he adonat ke tal i com dirien alguns estic fòs em noto que el meu ritme no es ni de lluny el que jo voldria i confio en guanyar ràpid la batalla i posar el meu cós a punt i gaudir de nou cada pedalada i cada sortida. La força de la ment es brutal cada cop es ella ki empeny a fer i seguir tot i ke el Cos es nota cansat i els muscols diuen ke un xic de sofà no aniria pàs malament però no es la ment ki guanya la batalla dons seguirem mirant endavant i fent cas a la ment vinga i ara a dormir ke la ment es el ke demana jajajaj . Naniiiit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada