Avui ha estat el dia assenyalat per fer de nou la conquesta anual de les
deu ermites, portant ja tres anys consecutius ha passat a ser una
sortida anual de calendari. Hem iniciat la ruta per Farners en primer
lloc akest any i Argimon, Sant Pere, Santa Victoria de sauleda on hem
aturat maquines per esmorzar uns entrepans que no hem tingut temps ni de
veure, el matí ha anat passant bé però el cansament cada vegada més
acusat i notori ja que la ruta de les 10 ermites és coneguda pel
desnivell acumulat el qual suposa ascendir i descendir contínuament i la
musculatura és recent. El Pedro hora de dinar akest any ha estat diferent altres s'ha organitzat de tàl manera que ha pujat un company de la colla amb el cotxe i probeit
de bones amanides i pollastres a l'ast els quals no han tardat a saltar
cap dins, ja eren set les ermites fetes a l'hora de dinar era questio de fer les tres que resten i conquesta feta. Santa Barabara que es pot dir de la ultima ermita que kedava, les Guilleries tenen recons amagats d'altura i creieu-me si vos dic que santa Barbara és un d'ells, concluint el dia amb uns dos mil metres de desnivell acumulat am 65 km de ruta i sis hores damunt la bicicleta ens demostra un cop més que hem d'estar cansat per força, i ke som un xic massokes pero el pitjor de tot és que seguirem buscant reptes i seguirem pujant cims que cada vegada es faran mes petits. De nou la vida avui m'ha demostrat que és ki marca les normés qui diu quan i on, avui aprofito akesta petita finestra per animar i donar tota la força a una gran amiga ke
aprecio moltíssim i qui ha estat una boníssima i gran neta la qual avui
la vida l'hi ha robat una peça d'aquest trencaclosques que es la vida, com a Peregrí de somnis saps que em tens prop teu per seguir pedalant i així ho farem animmsss a tots!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada